lunes, 23 de marzo de 2015

L'exposició "MAC, Cartellista" arriba a la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya (castellano a continuación):





L’EXPOSICIÓ “MAC, Cartellista” ARRIBA A LA MOSTRA DE CINEMA LLATINOAMERICÀ DE CATALUNYA





 Del 20 de març al 26 d'abrill'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) de Lleida acollirà l'exposició "MAC, cartellista" del pintor, dibuixant, il·lustrador i cartellista Macario Gómez Quibus (Reus, 1926), més conegut com Mac, en el marc de la 21a Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya, organitzada per l’Ajuntament de Lleida i el Centre Llatinoamericà de Lleida. Aquesta exposició ha estat possible gràcies a l’aportació de la producció i els fons documenals de la Filmoteca de Catalunya (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya) i la col·laboració de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (Diputació de Lleida). L'exposició “MAC, cartellista” –comissariada per Núria Expósito– és la primera vegada que itinera per Catalunya. 

Mac esdevé un personatge de vital importància per la gran aportació artística al desenvolupament de la història cinematogràfica del nostre país i més concretament en l’obra gràfica cinematogràfica.  

Mac inicia la seva trajectòria en l’obra gràfica treballant per a empreses com Estudio Domínguez o Esquema; on, a més de la seva tasca habitual, realitza anuncis per a premsa escrita amb ploma i participa ja en la creació d’alguns cartells cinematogràfics. Posteriorment, s’independitza i treballa per compte propi per a segells com Tandem Films, Mahier Films, Cosmos Films, Rosa Films, Suevia Films, CB Films i per a productores de Hollywood que operaven a Espanya com: Universal, Paramount, MGM, United Artist i la Fox

La seva gran oportunitat li arriba de la mà de la Paramount, amb la pel·lícula Los Diez Mandamientos, estrenada l’any 1956. Se li encarrega fer el cartell més gran de la campanya, de tres fulles. L’èxit és descomunal. Tant es així, que també se li encarrega una dotzena d’originals a ploma de diferents continguts i mides. El mateix Charlton Heston va mostrar la seva admiració i es va interessar per conèixe’l personalment. Es van trobar a Madrid l’any 1959 i Macari li va regalar un retrat especial del Moisés de la pel·ícula. L’actor va tenir penjat el retrat al seu despatx i tot aquell que el veia quedava enamorat. A Espanya, tant Pepe Isbert com Sara Montiel van ser admiradors de Macari, així com Stanley Kramer, Salvador DalíMarlon Brando, George Lucas, Sophia Loren, Jayne Mansfield, entre d’altres. Kirk Douglas va declarar ser un gran admirador de Mac, motiu pel qual tenia a la seva col·lecció particular l’original de la pel·lícula Los justicieros del Oeste, western estrenat l’any 1975. Durant els anys 60 i 70 Mac no va parar ni un moment: treballava a cartells tant d’estrenes com de reposicions, i feia noves versions de cartells que ja havia fet.

Mac ha estat reconegut com l’últim gran cartellista. Més de 4.000 creacions, entre cartells, guies, plomes de premsa i caràtules de vídeo, testimonien les seves grans dots artístiques, que van merèixer el reconeixement en Hollywood. Alguns dels seus cartells més destacats són: Ivanhoe (1952), Moulin Rouge (1953), La tentación vive arriba (1955), Mientras Nueva York duerme (1956), Los Diez Mandamientos (1956), El zurdo (1958), La momia (1959), Carmen, La de Ronda (1959), Cid (1961),Pecado de amor (1961), Desde Rusia con amor (1963), El verdugo (1963), La muerte tenía un precio (1965), El doctor Zhivago (1965), Primera plana (1974), Lucky Luciano (1974) o Los justicieros del Oeste (1975). El seu últim cartell va ser el de la pel·lícula El placer de matar, de l’any 1988.

L’any 2013, Mac, va ser nombrat membre d’Honor de l’Acadèmia de cinema català i la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi al 2014.

La producció i el fons documental de “MAC, cartellista”  pertany a La Filmoteca de Catalunya la comissària de l'exposició és la Núria Expósito. 
La Filmoteca, que compta amb, gairebé, un miler de reproduccions de cartells Mac, exhibeix en aquesta exposició una selecció de les seves obres més significatives, títols emblemàtics i dissenys singulars a través d’un recorregut per la producció de l’artista. Un trajecte en solitari que durarà 33 anys (des del cartell de Nagana al 1955 fins a El placer de matar, l’any 1988). L’autor deixa darrere seu més de 3.000 cartells cinematogràfics, peces que han de ser vistes com a obres pictòriques més enllà de simples pòsters de cinema.

Admirat per grans personalitats, la quantia en producció, la qualitat de les seves creacions , així com l’adaptació de l’autor als diferents gèneres fa de Mac una figura irrepetible. La creativitat, l’expressivitat i la transgressió són algunes de les seves qualitats.


  
Exposició “MAC, cartellista”  
Del 20 de març al 26 d’abril 
Lloc: Sala Montsuar, Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI). Plaça Catedral s/n. Lleida
 Entrada lliure

  CASTELLANO:

LA EXPOSICIÓN “MAC, Cartelista” LLEGA A LA MOSTRA DE CINE LATINOAMERICANO DE CATALUÑA

Del 20 de marzo al 26 de abril, el Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) de Lleida, acogerá la exposición "MAC, cartellista" del pintor, dibujante, ilustrador y cartelista Macario Gómez Quibus (Reus, 1926), más conocido como Mac en el marco de la 21a Mostra de Cine Latinoamericano de Cataluña, organizada por el Ajuntament de Lleida y el Centro
Latinoamericano de Lleida. Esta exposición ha sido posible gracias a la aportación de la producción y los fondos documentales de la Filmoteca de Catalunya (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya) y la colaboración del Institut d’Estudis Ilerdencs (Diputació de Lleida). La exposición “MAC, cartellista” –comisariada por Núria Expósito– es la primera vez que itinera por Catalunya. 

Mac deviene un personaje de vital importancia por la gran aportación artística al desarrollo de la historia cinematográfica de nuestro país y más concretamente en la obra gráfica cinematográfica.  

Mac inicia su trayectoria en la obra gráfica trabajando para empresas como Estudio Domínguez o Esquema; donde, además de su tarea habitual, realiza anuncios para la prensa escrita con pluma y participa ya en la creación de algunos carteles cinematográficos. Posteriormente, se independiza y treballa por cuenta propia para sellos como Tandem Films, Mahier Films, Cosmos Films, Rosa Films, Suevia Films, CB Films y para productores de Hollywood que operaban en España como: Universal, Paramount, MGM, United Artist y la Fox

Su gran oportunidad le llega de la mano de Paramount, con la película Los Diez Mandamientos, estrenada el 1956. Se le encarga hacer el cartel más grande de la campaña, de tres hojas. El éxito es descomunal. Tanto es así, que también se le encarga una docena de originales a pluma de diferentes contenidos y medidas. El mismo Charlton Heston mostró su admiración y se interesó para conocerlo personalmente. Se encontraron en Madrid en 1959 y Macari le regaló un retrato especial del Moisés de la película. El actor tuvo colgado el cuadro a su despacho y todo el mundo que lo veía quedaba enamorado. En España, tanto Pepe Isbert cómo Sara Montiel fueron admiradores de Macari, así como Stanley Kramer, Salvador Dalí, Marlon Brando, George Lucas, Sophia Loren, Jayne Mansfield, entre otros.Kirk Douglas declaró ser un buen admirador de Mac, motivo por el cual tenía a su colección particular el original de la película Los justicieros del Oeste, western estrenado el 1975. Durante los años 60 y 70Mac no paró ni un momento: trabajaba en carteles tanto de estrenos como de reposiciones, y hacía nuevas versiones de carteles que ya había hecho.

Mac ha sido reconocido como el último gran cartelista. Más de 4.000 creaciones, entre carteles, guías, plumas de prensa y carátulas de vídeo, testimonian sus grandes dotes artísticas, que merecieron el reconocimiento en Hollywood. Algunos de sus carteles más destacados son: Ivanhoe(1952), Moulin Rouge (1953), La tentación vive arriba (1955), Mientras Nueva York duerme (1956),Los Diez Mandamientos (1956), El zurdo (1958), La momia (1959), Carmen, La de Ronda (1959),Cid (1961), Pecado de amor (1961), Desde Rusia con amor (1963), El verdugo (1963), La muerte tenía un precio (1965), El doctor Zhivago (1965), Primera plana (1974), Lucky Luciano (1974) oLos justicieros del Oeste (1975). Su último cartel fue el de la película El placer de matar, del año 1988.

En el año 2013, Mac, fue nombrado miembro de Honor de la Acadèmia de cinema català y la Generalitat de Catalunya le otorgó la Creu de Sant Jordi en 2014.

La producción y el fondo documental de “MAC, cartelista”  pertenece a La Filmoteca de Catalunyala comisaria de la exposición es Núria Expósito. 

La Filmoteca, que cuenta con, casi, un millar de reproducciones de carteles Mac, exhibe en esta exposición una selección de sus obras más significativas, títulos emblemáticos y diseños singulares a través de un recorrido por la producción del artista. Un trayecto en solitario que durará 33 años (desde el cartel de Nagana en el 1955 hasta El placer de matar, el año 1988). El autor deja atrás más de 3.000 carteles cinematográficos, piezas que han de ser vistas como obras pictóricas más allá de simples posters de cine.

Admirado por grandes personalidades, la cuantía en producción, la calidad de les sus creaciones, así como la adaptación del autor a los diferentes géneros hace de Mac una figura irrepetible. La creatividad, la expresividad y la transgresión son algunas de sus cualidades.  



  
Exposición “MAC, cartelista”  
Del 20 de marzo al 26 de abril 
Lugar: Sala Montsuar, Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI). Plaça Catedral s/n. Lleida
 Entrada gratuita


  

                



  

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada